Fa molt de temps, en un temps en què els dracs vivien al nostre món.
Un drac es va instal·lar en un poble.
La gent del poble estava molt espantada, perquè el drac, es menjava les ovelles i de vegades alguna vaca.
Tenien por que un dia és menges alguna persona.
Un bon dia, el drac que vivia en una cova, va començar a fer uns grans crits, fer grans glopades de foc i darrere d'elles el fum va sortir, tant de fum que tot el poble va ser envaït per a ell.
Prop de la cova, vivia una noia i va anar corrent cap al poble.
- veïns i veïnes escolteu-me, el drac està molt enfadat, ha dit que si no li donem una noia cada setmana cremarà el poble. Jo us estimo molt i per aquest motiu aquesta setmana em sacrificaré per vosaltres.
Tot el poble es va quedar atabalat, van plorar per la noia. Però ella ho havia decidit, la van acompanyar fins a la cova, la van lligar i se'n van anar entre plors.
Al dia seguen, només van trobar restes del vestit que portava.
Durant uns dies no es va sentir al drac, però quan feia 5 dies el van començar a sentir.
Van fer una assemblea i van decidir, que posarien el nom de totes les noies en un perol i traurien un, aquesta noia seria entregada al drac.
I això van fer, totes les noies estaven exposades al perill. El conseller reial va treure el paper amb el nom, tothom va cridar, no va treure qualsevol nom, va treure el de la princesa.
Els reis estaven molt angoixats, era la seva única filla.
- Poble, va dir la princesa, es va pactar que el nom que surtis seria la noia que s'entregaria al drac. Ha sortit el meu i això penso fer.
El poble va portar la princesa el dia pactat al drac, la van lligar i plorant se'n van anar.
Va passar una estona i la princesa cada vegada tenia més por.
De cop i volta va sortir un pastor entre els matolls.
-Bona tarda princesa, això pot resultar estrany, però... -mentre anava parlant anava deslligant la princesa.- us heu de treure la roba i deixar la a la porta, amb aquesta ovella. I així sereu lliure.
-Però que dius, que no vas escoltar el que passaria si fem això?
- Princesa això és el que va fer l'altra noia.
La princesa es va quedar sorpresa.
- I llavors on està l'altra noia?.- va preguntar.
- va marxar. Quan tothom va anar-se'n, em vaig quedar, aquella noia no tenia por, vaig poder veure com venia un jove, la deslligava es treia el vestit i deixaven una ovella. El drac sortir agafa l'ovella i una part del vestit i va tornar a entrar a la cova.
- Que cosa més estranya. Però fem-ho.
I així ho van fer. Tot va succeir com li havia dit el pastor, va sortir el drac, va mirar el vestit i li va treure un ferro que portava, agafar l'ovella i marxar.
- Que cosa més estranya, crec que hem d'entrar a mirar. - va dir la princesa.
-nosaltres? -va dir el pastor que es deia Jordi.
-Sí, anem.
La princesa no s'ho va pensar, va agafar Jordi i van entrar cap a dins.
Allà van veure un munt d'esquelets d'animals. Van continuar amb valentia. Al fons de la cova, van veure al drac, es va menjar l'ovella i amb el ferro estava fent alguna cosa a les dents.
La princesa ho va veure clar.
-Té mal de queixals.
- Potser el podríem ajudar, si així que deixi el poble. - va dir en Jordi.
- Molt bona idea.
Tots dos es van agafar fort de la mà, junts van anar a parlar amb el drac.
Li van oferir d'ajudar amb el que tenia als queixals si deixava el poble i s'anava d'allí.
Entre el dos li van treure un os que li havia quedat, encaixat.
Molt content el drac va complir la seva paraula i va marxar volant. Abans de marxar li van preguntar perquè va demanar les noies, ell va dir que no sabia res, que d'ençà que tenia mal de queixal no havia sortit, un dia va sentir soroll fora, quan es va calmar va sortir i va trobar el vestit i l'ovella. Amb el ferro del vestit va alleujar el malt de queixal. Això era tot el que sabia.
Ell solament volia viure tranquil, havia de menjar alguna ovella de tant en tant i poc més.
La princesa va començar a pensar, aquella noia perquè va fer això, si a més sabia de casar en unes setmanes. I ho va veure clar. Sabia de casar amb un noi que no volia. Per això va muntar tot aquest parany per poder marxar amb el seu amor. Una cosa que ella anhelava.
En marxa de la cova, hi havia un enorme roser, Jordi va agafar una rosa, li va entregar a la princesa.
- Per tu princesa, ets la noia més llesta i valenta que conec. Sento ser solament un pastor.
- No ho crec jo això, ets el meu Cavaller.
Van tornar al poble, de la mà i canviant la llei, perquè tothom es pogués casar amb qui volgués i no amb qui li diguessin.
Van ser feliços per sempre, ja que tot ho feien junts.
Un drac es va instal·lar en un poble.
La gent del poble estava molt espantada, perquè el drac, es menjava les ovelles i de vegades alguna vaca.
Tenien por que un dia és menges alguna persona.
Un bon dia, el drac que vivia en una cova, va començar a fer uns grans crits, fer grans glopades de foc i darrere d'elles el fum va sortir, tant de fum que tot el poble va ser envaït per a ell.
Prop de la cova, vivia una noia i va anar corrent cap al poble.
- veïns i veïnes escolteu-me, el drac està molt enfadat, ha dit que si no li donem una noia cada setmana cremarà el poble. Jo us estimo molt i per aquest motiu aquesta setmana em sacrificaré per vosaltres.
Tot el poble es va quedar atabalat, van plorar per la noia. Però ella ho havia decidit, la van acompanyar fins a la cova, la van lligar i se'n van anar entre plors.
Al dia seguen, només van trobar restes del vestit que portava.
Durant uns dies no es va sentir al drac, però quan feia 5 dies el van començar a sentir.
Van fer una assemblea i van decidir, que posarien el nom de totes les noies en un perol i traurien un, aquesta noia seria entregada al drac.
I això van fer, totes les noies estaven exposades al perill. El conseller reial va treure el paper amb el nom, tothom va cridar, no va treure qualsevol nom, va treure el de la princesa.
Els reis estaven molt angoixats, era la seva única filla.
- Poble, va dir la princesa, es va pactar que el nom que surtis seria la noia que s'entregaria al drac. Ha sortit el meu i això penso fer.
El poble va portar la princesa el dia pactat al drac, la van lligar i plorant se'n van anar.
Va passar una estona i la princesa cada vegada tenia més por.
De cop i volta va sortir un pastor entre els matolls.
-Bona tarda princesa, això pot resultar estrany, però... -mentre anava parlant anava deslligant la princesa.- us heu de treure la roba i deixar la a la porta, amb aquesta ovella. I així sereu lliure.
-Però que dius, que no vas escoltar el que passaria si fem això?
- Princesa això és el que va fer l'altra noia.
La princesa es va quedar sorpresa.
- I llavors on està l'altra noia?.- va preguntar.
- va marxar. Quan tothom va anar-se'n, em vaig quedar, aquella noia no tenia por, vaig poder veure com venia un jove, la deslligava es treia el vestit i deixaven una ovella. El drac sortir agafa l'ovella i una part del vestit i va tornar a entrar a la cova.
- Que cosa més estranya. Però fem-ho.
I així ho van fer. Tot va succeir com li havia dit el pastor, va sortir el drac, va mirar el vestit i li va treure un ferro que portava, agafar l'ovella i marxar.
- Que cosa més estranya, crec que hem d'entrar a mirar. - va dir la princesa.
-nosaltres? -va dir el pastor que es deia Jordi.
-Sí, anem.
La princesa no s'ho va pensar, va agafar Jordi i van entrar cap a dins.
Allà van veure un munt d'esquelets d'animals. Van continuar amb valentia. Al fons de la cova, van veure al drac, es va menjar l'ovella i amb el ferro estava fent alguna cosa a les dents.
La princesa ho va veure clar.
-Té mal de queixals.
- Potser el podríem ajudar, si així que deixi el poble. - va dir en Jordi.
- Molt bona idea.
Tots dos es van agafar fort de la mà, junts van anar a parlar amb el drac.
Li van oferir d'ajudar amb el que tenia als queixals si deixava el poble i s'anava d'allí.
Entre el dos li van treure un os que li havia quedat, encaixat.
Molt content el drac va complir la seva paraula i va marxar volant. Abans de marxar li van preguntar perquè va demanar les noies, ell va dir que no sabia res, que d'ençà que tenia mal de queixal no havia sortit, un dia va sentir soroll fora, quan es va calmar va sortir i va trobar el vestit i l'ovella. Amb el ferro del vestit va alleujar el malt de queixal. Això era tot el que sabia.
Ell solament volia viure tranquil, havia de menjar alguna ovella de tant en tant i poc més.
La princesa va començar a pensar, aquella noia perquè va fer això, si a més sabia de casar en unes setmanes. I ho va veure clar. Sabia de casar amb un noi que no volia. Per això va muntar tot aquest parany per poder marxar amb el seu amor. Una cosa que ella anhelava.
En marxa de la cova, hi havia un enorme roser, Jordi va agafar una rosa, li va entregar a la princesa.
- Per tu princesa, ets la noia més llesta i valenta que conec. Sento ser solament un pastor.
- No ho crec jo això, ets el meu Cavaller.
Van tornar al poble, de la mà i canviant la llei, perquè tothom es pogués casar amb qui volgués i no amb qui li diguessin.
Van ser feliços per sempre, ja que tot ho feien junts.
Mibi
